​

 

Potser allò que millor em defineix sigui la curiositat. La curiositat com a fil conductor que dóna coherència a totes les coses de la meva vida.

El viatge, en el meu cas, també es nodreix de la curiositat. Curiositat  cap a altres indrets, altres maneres de viure, altres olors, altres gustos, altres maneres de relacionar-se... en definitiva, diferents coses que  fan que un lloc sigui impredictible.

Viatjar, doncs,  és com jugar; tornar a la infància , tornar a situar-te  en un espai  on gairebé tot és nou i on tot et sorprèn ,un espai obert a la imaginació on qualsevol cosa pot ser possible.

Sempre estic en camí, sempre de viatge ja sigui preparant itineraris sobre el mapa, planificant possibles dates ,imaginant llocs ,en un  viatge pròpiament dit i  finalment posant en ordre vivències passades a fi de poder reviure-les un cop a casa fins el moment de  tornar a començar, tornar a somniar nous destins amb noms impossibles i repetir d’aquesta manera el procés amb la il·lusió intacta, vegada rere vegada i cada vegada com si fos la primera...

Hi ha qui diu que viatjar és fugir, però jo, per sort, no fujo mai ; corro feliç cap a altres realitats sempre portant amb mi la sensació de llar a qualsevol indret remot del món; bé, per sort...o per  en   Jordi. Company gairebé des  que tinc memòria , associat a totes les coses bones i autèntiques de la vida, sense qui no m’imagino un bon viatge i que fa, en part, que a qualsevol lloc del món senti que sóc  a casa.