HERVEY BAY. AUSTRÀLIA 2007
Ja havíem vist les humpback abans. Un matí boirós de tardor a Alaska una balena va passar per sota de la nostra embarcació, ens va ensenyar la cua i es va perdre entre l’oceà de color gris metàl.lic i la boira .Aquella visió fugissera d’una “humpback” va ser aleshores prou emocionant com per què uns anys després a les costes de nova Escòcia a Canadà intentéssim materialitzar una altra trobada que en aquell moment no va ser possible per les condicions d’un mar enfurismat.
Com que diuen que a la tercera va la vençuda vam planejar una tercera cita un parell d’anys després en terres australianes. El lloc: Hervey Bay; meca dels “whalewatchers” i camp de jocs de les balenes “humpback” en el seu camí cap al sud. Malgrat que teníem bastants possibilitats d’entrar en contacte amb elles, les dues temptatives anteriors no ens feien presagiar que hauria de ser quelcom fàcil o gaire a l’abast.
La realitat, però, és una altra i com a premi a la perseverança una mare i un fill ens han vist i encuriosits venen directes cap a nosaltres. Parem el motor i mirem amb ansietat el mar intentant trobar algun indici que ens digui on són. Mirem d’endevinar per on tornaran a pujar a la superfície . De sobte per estribord un gran ull gairebé humà ens examina, no perd detall .No sabem del cert en quin moment hem passat a ser d’observadors a observats.
Respira i tota l’aigua polvoritzada ens mulla la cara i ens fa emocionar. Si estiréssim la mà , la podríem tocar. No ho fem. Ens limitem a mirar-la i a reconèixer-nos mútuament amb respecte.
Inicien, mare i fill, una dansa que durarà més de mitja hora. Nosaltres com hipnotitzats no deixem de seguir les seves evolucions al voltant del vaixell.
Elles es mouen mesurant la seva potència; amb delicadesa; com qui té a les mans un objecte fràgil. Si volguessin amb un sol cop de cua o d’aleta ens podrien destrossar. Estem a mercè seva i elles segurament ho saben...
La web d'en Jordi i l'Ester
voltant pel món